1. Obligacions del productor de residus: article 20
El productor inicial ha d'assegurar el tractament adequat dels residus mitjançant les opcions següents:
• Realitzar el tractament dels residus per si mateix si disposeu de l'autorització corresponent.
• Lliurament a un negociant i/o gestor de residus perquè en faci el tractament.
• Lliurament a una entitat pública o privada de recollida de residus.
La responsabilitat del productor inicial o productor de residus conclou quan s'acrediti documentalment el tractament complet dels residus (documents de trasllat de residus, certificats o declaracions responsables del titular de la instal·lació de tractament de residus emesos a petició del productor de residus).
Els productors de residus comercials no perillosos han de separar en origen els residus i gestionar-los d'acord amb les obligacions de l'article 25. Així mateix, es pot acollir al sistema públic de gestió quan existeixi i en els termes que l'ordenança municipal corresponent.
Les normes de cada flux de residus podran imposar obligacions addicionals als productors de residus a raó de separar els residus per materials i en les condicions que es determinin reglamentàriament sempre que sigui econòmicament, mediambientalment i tècnicament viable per complir els criteris de qualitat dels sectors de reciclatge.
Entre altres, els productors de residus estan obligats a:
a) Identificar els residus, abans del lliurament per a la seva gestió, d'acord amb el que estableix l'article 6 i, en el cas que siguin residus perillosos, determinar-ne les característiques de perillositat.
b) Subministrar a les empreses autoritzades per dur a terme la gestió de residus la informació necessària per al tractament adequat, incloent-hi l'establerta a l'apartat anterior.
c) Proporcionar a les entitats locals informació sobre els residus que els lliurin quan presentin característiques especials, que puguin produir trastorns en el transport, la recollida, la valorització o l'eliminació.
d) Informar immediatament l'administració ambiental competent en cas de desaparició, pèrdua o fuga de residus perillosos o d'aquells que per naturalesa o quantitat puguin danyar el medi ambient.
Els productors de residus perillosos han de subscriure una assegurança o garantia financera que cobreixi les responsabilitats que puguin incórrer. Aquesta assegurança no serà necessària per als productors de residus perillosos que generin menys de 10 tones/any.
2. Obligacions del productor de residus relatives a l'emmagatzematge i la mescla. Article 21
El productor de residus està obligat a:
a) Disposar d'una zona habilitada i identificada per a l'emmagatzematge correcte dels residus que reuneixi les condicions adequades d'higiene i seguretat mentre es trobin en el seu poder. En el cas d'emmagatzematge de residus perillosos, aquests han d'estar protegits de la intempèrie i amb sistemes de retenció d'abocaments i vessaments. Els residus perillosos no es poden emmagatzemar més de 6 mesos.
b) No barrejar residus no perillosos si això en dificulta la valorització de conformitat.
c) No barrejar ni diluir els residus perillosos amb altres categories de residus perillosos ni amb altres residus, substàncies o materials.
d) Envasar els residus perillosos de conformitat amb el que estableix l'article 35 del Reglament (CE) núm. 1272/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008, sobre classificació, etiquetatge i envasament de substàncies i barreges , i pel qual es modifiquen i deroguen les Directives 67/548/CEE i 1999/45/CE i es modifica el Reglament (CE) núm. 1907/2006.
e) Els recipients o envasos que continguin residus perillosos han d'estar etiquetats de manera clara i visible, llegible i indeleble, almenys en la llengua espanyola oficial de l'Estat.
A l'etiqueta hi haurà de figurar:
i. El codi i la descripció del residu d'acord amb allò establert a l'article 6, així com el codi i la descripció de les característiques de perillositat d'acord amb l'annex I.
ii. Nom, Assignació de Número d'Identificació Mediambiental (d'ara endavant «NIMA»), adreça, postal i electrònica, i telèfon del productor o posseïdor dels residus.
iii. Data en què s'inicia el dipòsit de residus.
iv. La naturalesa dels perills que presenten els residus, que s'indicarà mitjançant els pictogrames descrits al Reglament (CE) núm. 1272/2008 del Parlament i del Consell, de 16 de desembre de 2008.
A l'etiqueta es faran constar tots els pictogrames de perill que se li assignin al residu, una vegada aplicats els criteris esmentats a l'apartat anterior.
L'etiqueta ha de ser fixada fermament sobre l'envàs, i han de ser anul·lades, si cal, les indicacions o etiquetes anteriors, de manera que no indueixin a error o desconeixement de l'origen i contingut de l'envàs en cap operació posterior del residu.
La mida de l'etiqueta ha de tenir com a mínim les dimensions de 10 x 10 cm.
3. Obligacions d'informació:
a) Arxiu cronològic (article 64): arxiu de caràcter electrònic obligatori per als inscrits com a productors de residus, i en el cas particular dels productors de residus no perillosos, aquells que generin més de 10 tones/any.
El fitxer ha de contenir per ordre cronològic, la quantitat, naturalesa i origen del residu generat. A més, ha de contenir el balanç de productes, materials, substàncies i residus de les operacions de valorització i eliminació. Si escau, haurà de contenir la destinació, la freqüència de recollida i el mitjà de transport i el tractament previst.
El termini d’emmagatzematge d’aquestes dades serà de 5 anys.
b) Memòria anual: (article 65) abans de l'1 de març de l'any següent, els productors de residus perillosos han d'enviar una memòria amb la informació continguda a l'arxiu cronològic i que contindrà el contingut mínim de l'annex XV de la Llei 7/2022 .
La memòria anual s'haurà de remetre tant a la comunitat autònoma com a l'entitat local en cas de tractar-se de residus gestionats per l'entitat municipal.
4. Obligacions dels productors de residus perillosos:
A partir de l'1 de juliol del 2022, els productors inicials de residus perillosos estaran obligats a disposar d'un pla de minimització que inclogui les pràctiques que adoptaran per reduir la quantitat de residus perillosos generats i la seva perillositat.
Queden exempts d'aquesta obligació els productors inicials de residus perillosos que generin menys de 10 tones a l'any a cada centre productor, les empreses d'instal·lació i manteniment, i els productors inicials que disposin de certificació Eco-Management and Audit Scheme (d'ara endavant «EMAS ») o un altre sistema equivalent, que inclogui mesures de minimització d'aquest tipus de residus, i constarà la informació corresponent a la declaració ambiental validada.
5. Principals canvis respecte a la Llei 22/2011:
• Ampliació del termini de custòdia de la documentació de l’arxiu cronològic, passant de 3 a 5 anys.
• Requeriment d'enviament de la memòria anual, que estava exceptuada per als petits productors de residus perillosos (<10 tones/any) d'acord amb el RD 833/1988.
Comentaris